Drets Humans Emergents
Els drets humans emergents són reivindicacions legítimes de la societat civil dirigides a la formulació de nous o renovats drets humans. Fa més de setanta anys que es va redactar la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de llavors, tant les societats nacionals com la societat internacional han patit profundes transformacions a mesura que s’intensificava la globalització, apareixent com a resultat noves necessitats humanes. Els drets humans emergents pretenen traduir aquestes necessitats en nous drets.
Però no tots els drets humans emergents són estrictament nous. La globalització planteja nous reptes i recorda aquells que encara estan pendents en matèria de drets humans. Per això, els drets humans emergents són, d’una banda, aquells drets que sorgeixen davant la ràpida i constant evolució de les societats globalitzades i, de l’altra, un conjunt de drets que emergeixen després d’haver estat “submergits” en l’oblit o en la indiferència dels estats i el conjunt del sistema internacional.
Entre els drets humans emergents ens trobem, des de formulacions estrictament innovadores, com el dret a una renda bàsica, fins a noves interpretacions de drets clàssics, com per exemple el dret a accedir a les medicines, una prolongació del clàssic dret a la salut.
Tot i aquesta dualitat entre nous drets i actualitzacions dels clàssics, el concepte de drets humans neix d’una visió integradora dels drets humans. Pretén acabar amb la dicotomia històrica en la que s’han dividit els drets humans: civils i polítics i econòmics, socials i culturals. I pretén superar les contradiccions entre els drets col·lectius i els individuals.
Els drets emergents suposen una nova concepció de la participació ciutadana, donant veu als actors nacionals i internacionals que tradicionalment han tingut un nul o un escàs pes en la configuració de les normes jurídiques nacionals, com les ONG, els moviments socials i les ciutats. Són, per tant, reivindicacions de la societat civil que aspira a un món més just i solidari.
Aquestes reivindicacions han adoptat diferents formulacions, entre les que destaquen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents, elaborada en el marc del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, el setembre del 2004, i aprovada al Fòrum de Monterrey (Mèxic) el novembre del 2007.
La Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE) és un instrument programàtic de la societat civil internacional dirigit als actors estatals i d’altres fòrums especialitzats per a la cristal·lització dels drets humans en el nou mil·lenni.
Índex
- Marc general: valors i principis
I. Perquè una declaració universal de drets humans emergents?
II. Valors
III. Principis
- Declaració universal de drets humans emergents
Títol I. Dret a la democràcia igualitària
Títol II. Dret a la democràcia plural
Títol III. Dret a la democràcia paritària
Títol IV. Dret a la democràcia participativa
Títol V. Dret a la democràcia solidària
Títol VI. Dret a la democràcia garantista