Dia Internacional de la Justícia Social

Manifest, 20 de febrer de 2020

La celebració de les jornades internacionals ens dona l'oportunitat de conscienciar sobre qüestions relacionades amb temes d'interès, com ara els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut.


Al mateix temps, pretenen cridar l'atenció dels mitjans de comunicació per assenyalar al públic que hi ha un problema no resolt. L'objectiu és doble: d'una banda, perquè els governs prenguin acció, i d'altra banda que els ciutadans coneguin millor el problema i demanin als seus representants que actuïn.


El concepte de justícia social emergeix al mig de la segona revolució industrial al segle XIX. Els principis de la justícia social apareixen davant del que s'anomena la classe obrera davant l'explotació de la mateixa per part de la burgesia, els problemes dels quals es coneixen com a “qüestió social”.


Després de la primera Guerra Mundial, el 1919, es va crear l'Organització Internacional del Treball (OIT), que incorpora la noció de justícia social en la seva constitució, com a fonament indispensable de la Pau Universal.


És per això que la justícia social va de la mà de la desigualtat social que agredeix les condicions dels més necessitats. La justícia social es refereix generalment a la iniquitat política i a la desigualtat social i econòmica.


En el vessant econòmic, la manca d'oportunitats de treball donen lloc a grups socials pobres i rics, i l'augment d'impostos accentuen la desigualtat, ja que de vegades els que tenen menys ingressos paguen més impostos que els rics, que els conté permanentment a la pobresa o a la misèria. La corrupció i l'evasió fiscal també contribueixen a l'augment d'aquest fenomen.


En general, la justícia social implica la creació i compliment de lleis que li permetin treballar en defensa dels drets socials.


Encara que el sentit de la justícia social avui varia, es poden identificar com a mínim tres elements comuns en les teories contemporànies en aquest sentit:
1.- El deure de l'Estat de distribuir uns mitjans vitals mínims (com els drets econòmics, socials i culturals, per exemple),
2.- La protecció de la dignitat humana i
3.- L'acció afirmativa per promoure la igualtat d'oportunitats.


Els agents del canvi social són aquelles persones activistes capaces de donar una veu clara que agrupa els pensaments de molts. En aquest sentit, qualsevol persona pot ser agent de canvi social.

Els joves i adolescents poden ser grans agents de canvi: estan familiaritzats amb les noves tecnologies, tenen el poder de motivar-se mútuament, i són capaces de mobilitzar grans grups com els moviments estudiantils a tot el món.


A l’any 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides va argumentar que "la justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera" i que és "el nucli de la nostra missió global per promoure el desenvolupament i la dignitat humana".


Recordem les paraules que va dir l'Eleanor Roosevelt (1948), que a dia d’avui són de plena actualitat:
“En llocs petits, a prop de casa; en llocs tan propers i tan petits que no apareixen en cap mapa. (...) Si aquests drets no signifiquen res en aquests llocs, no signifiquen res en cap altre lloc. Sense l'acció ciutadana coordinada per defensar-les en el nostre entorn, la nostra voluntat de progrés a la resta del món serà en va.”

 

Isabel Marquès i Amat
Síndica Municipal de Greuges de Terrassa

Terrassa, 20 de febrer de 2020.

Dia Internacional dels Drets Humans

Manifest, 10 de desembre de 2019

El passat mes de setembre, el Parlament de Catalunya va atorgar a Òscar Camps de Proactiva Open Arms i a la Carola Rackete del Sea Watch, la medalla d'honor del Parlament per les seves respectives tasques en defensa dels Drets Humans. Tant l'Òscar com la Carola van manifestar que no els agradava rebre aquesta distinció... "per salvar vides humanes en la nostra Mediterrània". Salvar vides humanes és un deure de tot esser humà.


Un altre exemple:  els joves activistes de tot el món, cada divendres, des de fa uns mesos, fan manifestacions en defensa del Medi Ambient Mundial, un Dret Humà Emergent. Aquí, hi juguen un paper molt important les xarxes socials… Benvingudes al segle XXI.


Fa pocs dies, s'ha fet pública la valoració jurídica per part de la International Trial Watch (ITW), observadors internacionals i nacionals de la Sentència condemnatòria d'autoritats i líders socials catalans (STS 459/2019) , amb el posicionament de moltes entitats defensores dels Drets Humans i denuncien la violació de Drets Humans, especificats en la Constitució (articles 10 i 96) i la fallida de principis penals i processals... arribant a la conclusió que aquesta sentència vulnera Drets fonamentals compresos en el Conveni Europeu dels Drets Humans (articles: 5, dret a la llibertat; 9, llibertat de pensament; 11, dret a la reunió pacífica... entre altres, que afecten tota la població en el seu conjunt.


La història dels Drets Humans demostra que la millor defensa dels drets són els sentiments, les conviccions i les accions de multitud de persones que exigeixen respostes d'acord amb el sentit intern de la indignació que senten davant la injustícia. Una persona és conscient del significat dels Drets Humans quan aquests han estat violats.
 

El Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 diu: “Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels Drets Humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat”. I l'article 29, 1 diu: “Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat”.


La nota fonamental per donar resposta als grans problemes existents, en la nostra societat occidental, resideix en el respecte dels Drets de les Persones:  Drets recollits en la Declaració dels Drets Humans de 1948 i en la Declaració Universal dels Drets de l'Infant de 1989, entre altres Declaracions.


Per tant, com a ciutadans i ciutadanes del planeta Terra hem d'actuar en defensa dels Drets Humans, és el nostre deure envers les persones i comunitats que han sofert la vulneració dels seus Drets.

Som-hi !!!

Isabel Marquès i Amat
Síndica Municipal de Greuges de Terrassa

Terrassa, 10 de desembre de 2019

Carta Europea de Salvaguarda

dels Drets Humans a la Ciutat

L'Ajuntament de Terrassa es va adherir a l'any 2000 a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als habitants dels pobles i ciutats.

 

També recull els compromisos dels ajuntaments per aconseguir que a les ciutats es respectin aquests drets.

Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls

de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans

a la Ciutat de Terrassa

A la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (a partir d'ara CESDHC) s'estableixen diversos mecanismes per garantir els Drets Humans de proximitat, com per exemple la creació d'una comissió ciutadana que pugui vetllar per avaluar l'aplicació de la Carta.

L'any 2016 el Servei de Ciutadania va establir un marc de col·laboració amb la plataforma d'entitats cíviques anomenada "Espai per la Defensa dels Drets Humans i Socials de Terrassa", per a què aquesta plataforma fos la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat de Terrassa. Aquesta Comissió té com a objectius facilitar l'exercici dels drets inclosos a la Carta i sotmetre al control de la població l'estat de la seva concreció.

Aquesta comissió està formada per:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

El Grup local d'Amnistia Internacional (AI ) i l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) participen com a organitzacions observadores.

El 15 de desembre de 2016 es va celebrar a la Masia Freixa de Terrassa l'acte de constitució de la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. En aquest acte van intervenir Meritxell Lluís, Regidora de Ciutadania, Qualitat Democràtica, Usos del Temps, Capacitats Diverses i Accessibilitat, Joan Tamayo, en representació de la plataforma cívica "Espai per a la Defensa dels Drets Humans i Socials de Terrassa", i per últim David Bondia, president de l'Institut dels Drets Humans de Catalunya, que va pronunciar una conferència sobre els Drets Humans a la Ciutat.

Constitució de la Comissió Ciutadana sobre la Carta Europea dels Drets Humans a la Ciutat:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

Amb motiu de l'acte de constitució de la Comisió Ciutadana de Seguiment i Impuls, celebrat el 15 de desembre a la Masia Freixa, el David Bondia, president de l'Institut dels Drets Humans de Catalunya va pronunciar a Terrassa una conferència sobre els Drets Humans a la Ciutat:

Commemoracions

Els dies internacionals són dates que commemoren realitats o reivindicacions socials que tenen a veure amb els Drets Humans.  La ciutat de Terrassa, que ha demostrat al llarg dels anys el seu compromís amb els drets bàsics, se suma a la celebració d'aquestes diades amb l'organització de diferents activitats per tal de reconèixer i visibilitzar aquestes lluites.

 

Dia Universal dels Drets de la Infància

El 20 de novembre de 1989, les Nacions Unides van aprovar la Convenció sobre els Drets de la Infància.  Es tracta d'un document molt important perquè recull els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels nens i les nenes.  Aquest reconeixement dels infants com un subjecte de ple dret va suposar un gran pas en favor d'un món més just i habitable. Per això, cada 20 de novembre es commemora el Dia Universal dels Drets de la Infància.  Per celebrar-ho el Servei de Ciutadania ofereix l'activitat educativa Quins drets tinc?

 

Dia dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, les Nacions Unides van aprovar la Declaració dels Drets Humans.  En aquest document històric es detalla en 30 articles els drets fonamentals civils, culturals, econòmics, polítics i socials que han de garantir la dignitat i el benestar de tots els homes i dones.  Per això, cada 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans per recordar que els drets bàsics de totes les persones és l'ideal a què aspiren totes les nacions i pobles del món.  Per celebrar-ho, el Servei de Ciutadania organitza l'acte de commemoració dels Drets Humans en curs.

Consulteu els actes commemoratius

Masia Freixa


Plaça Josep Freixa i Argemí, 11
08224 Terrassa

Tel: 93 739 70 78

  • White Twitter Icon

© 2018 

Eva Cid, Lídia Paloma i Ada Salgado

Darrera actualització: juliol de 2020