Commemoracions
Els dies internacionals són dates que commemoren realitats o reivindicacions socials que tenen a veure amb els Drets Humans. La ciutat de Terrassa, que ha demostrat al llarg dels anys el seu compromís amb els drets bàsics, se suma a la celebració d'aquestes diades amb l'organització de diferents activitats per tal de reconèixer i visibilitzar aquestes lluites.
Dia Universal dels Drets de la Infància
El 20 de novembre de 1989, les Nacions Unides van aprovar la Convenció sobre els Drets de la Infància. Es tracta d'un document molt important perquè recull els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels nens i les nenes. Aquest reconeixement dels infants com un subjecte de ple dret va suposar un gran pas en favor d'un món més just i habitable. Per això, cada 20 de novembre es commemora el Dia Universal dels Drets de la Infància. Per celebrar-ho el Servei de Ciutadania ofereix l'activitat educativa "Quins drets tinc?"
Enguany (2020) la situació no permet als/les alumnes de 2n de Batxillerat Artístic de L'INS Torre del Palau (creadors i intèrprets) poder fer un espectacle en viu al Teatre Principal com en els darrers 6 anys, per això us presentem un curtmetratge o espectacle virtual:
Dia dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, les Nacions Unides van aprovar la Declaració dels Drets Humans. En aquest document històric es detalla en 30 articles els drets fonamentals civils, culturals, econòmics, polítics i socials que han de garantir la dignitat i el benestar de tots els homes i dones. Per això, cada 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans per recordar que els drets bàsics de totes les persones és l'ideal a què aspiren totes les nacions i pobles del món. Per celebrar-ho, el Servei de Ciutadania organitza l'acte de commemoració dels Drets Humans en curs.
Consulteu els actes commemoratius
Dia Universal dels Drets dels Infants
Manifest, 20 de novembre de 2021
Infants, drets i principi d’equitat
El pròxim 20 de novembre se celebra, com cada d'any, el Dia Universal dels Drets dels Infants. Aquest any farà 32 anys que l'Assemblea General de les Nacions Unides (composta per 193 països) va aprovar la Declaració Universal dels Drets dels Infants i la Convenció sobre els drets de l'infant. L'UNICEF és l'organisme encarregat d'aquesta missió.
Aquesta convenció, com a primera llei internacional sobre els drets dels nens i nenes, és de caràcter obligatori per als Estats signants. Això vol dir que els infants i els joves de qualsevol racó de la Terra, tenen dret a una vida digna: han de créixer en el si de la família, en un ambient de felicitat, amor i comprensió. Necessiten protecció i atencions especials fins a arribar a la seva maduresa física i mental.
I que diu la convenció? Hi ha un total de 54 articles. Cal ressaltar l'article 1, que diu que “s'entén per infant tot ésser humà menor de divuit anys”, i l'article 12, que assenyala que “els Estats garantiran a l'infant el dret d'expressar lliurement la seva opinió en tots els afers que l'afectin...”.
Hi ha altres articles que cal llegir i que expressen diferents drets: el dret a pertànyer a una família, el dret a l'educació, el dret al lleure, el dret a un Habitatge, el dret a la salut; entre altres. Voldria destacar també l'article 3, on s'especifica que “una consideració primordial que s'atendrà serà l'interès superior de l'infant”.
Que vol dir l'interès superior de l'infant? És un principi molt important que significa que tothom arreu del món i per sobre de qualsevol institució, autoritat o llei, ha de protegir i defensar la supervivència i desenvolupament de l'infant. Tothom hem de vetllar perquè així sigui. Aquesta celebració serveix per recordar-nos-ho: cal que defensem els drets dels nostres infants, ara i sempre.
Defensar els drets dels infants, vol dir defensar el seu dret a l'educació, a la salut, al lleure, a l'estimació, el respecte a la diferència, a escoltar-los. Aquesta és una demanda transversal a tothom, perquè malauradament no sempre els infants tenen l'entorn que haurien de tenir. Per aquest tema, com per tots, però especialment per aquest, és clau que apliquem el principi d'equitat. Principi que ens demana que no tractem a tots els infants per igual, sinó que puguem donar a cada infant tot allò que necessita perquè pugui arribar al mateix lloc que els altres.
Per a tot això, les sindicatures locals de Catalunya, com a institució defensora dels drets a la ciutat, tal com està estipulat en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, us volem fer arribar aquesta informació i assegurar que tots els infants i joves gaudeixin d'una vida digna i plena de drets.
Publicat a social.cat, El diari digital de l'acció social a Catalunya:
Dia Internacional de la Pau
Actes, setembre de 2021
Dia Internacional de la Justícia Social
Manifest, 20 de febrer de 2020
La celebració de les jornades internacionals ens dona l'oportunitat de conscienciar sobre qüestions relacionades amb temes d'interès, com ara els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut.
Al mateix temps, pretenen cridar l'atenció dels mitjans de comunicació per assenyalar al públic que hi ha un problema no resolt. L'objectiu és doble: d'una banda, perquè els governs prenguin acció, i d'altra banda que els ciutadans coneguin millor el problema i demanin als seus representants que actuïn.
El concepte de justícia social emergeix al mig de la segona revolució industrial al segle XIX. Els principis de la justícia social apareixen davant del que s'anomena la classe obrera davant l'explotació de la mateixa per part de la burgesia, els problemes dels quals es coneixen com a “qüestió social”.
Després de la primera Guerra Mundial, el 1919, es va crear l'Organització Internacional del Treball (OIT), que incorpora la noció de justícia social en la seva constitució, com a fonament indispensable de la Pau Universal.
És per això que la justícia social va de la mà de la desigualtat social que agredeix les condicions dels més necessitats. La justícia social es refereix generalment a la iniquitat política i a la desigualtat social i econòmica.
En el vessant econòmic, la manca d'oportunitats de treball donen lloc a grups socials pobres i rics, i l'augment d'impostos accentuen la desigualtat, ja que de vegades els que tenen menys ingressos paguen més impostos que els rics, que els conté permanentment a la pobresa o a la misèria. La corrupció i l'evasió fiscal també contribueixen a l'augment d'aquest fenomen.
En general, la justícia social implica la creació i compliment de lleis que li permetin treballar en defensa dels drets socials.
Encara que el sentit de la justícia social avui varia, es poden identificar com a mínim tres elements comuns en les teories contemporànies en aquest sentit:
1.- El deure de l'Estat de distribuir uns mitjans vitals mínims (com els drets econòmics, socials i culturals, per exemple),
2.- La protecció de la dignitat humana i
3.- L'acció afirmativa per promoure la igualtat d'oportunitats.
Els agents del canvi social són aquelles persones activistes capaces de donar una veu clara que agrupa els pensaments de molts. En aquest sentit, qualsevol persona pot ser agent de canvi social.
Els joves i adolescents poden ser grans agents de canvi: estan familiaritzats amb les noves tecnologies, tenen el poder de motivar-se mútuament, i són capaces de mobilitzar grans grups com els moviments estudiantils a tot el món.
A l’any 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides va argumentar que "la justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera" i que és "el nucli de la nostra missió global per promoure el desenvolupament i la dignitat humana".
Recordem les paraules que va dir l'Eleanor Roosevelt (1948), que a dia d’avui són de plena actualitat:
“En llocs petits, a prop de casa; en llocs tan propers i tan petits que no apareixen en cap mapa. (...) Si aquests drets no signifiquen res en aquests llocs, no signifiquen res en cap altre lloc. Sense l'acció ciutadana coordinada per defensar-les en el nostre entorn, la nostra voluntat de progrés a la resta del món serà en va.”
Isabel Marquès i Amat
Síndica Municipal de Greuges de Terrassa
Terrassa, 20 de febrer de 2020.
Dia Internacional dels Drets Humans
Manifest, 10 de desembre de 2019
El passat mes de setembre, el Parlament de Catalunya va atorgar a Òscar Camps de Proactiva Open Arms i a la Carola Rackete del Sea Watch, la medalla d'honor del Parlament per les seves respectives tasques en defensa dels Drets Humans. Tant l'Òscar com la Carola van manifestar que no els agradava rebre aquesta distinció... "per salvar vides humanes en la nostra Mediterrània". Salvar vides humanes és un deure de tot esser humà.
Un altre exemple: els joves activistes de tot el món, cada divendres, des de fa uns mesos, fan manifestacions en defensa del Medi Ambient Mundial, un Dret Humà Emergent. Aquí, hi juguen un paper molt important les xarxes socials… Benvingudes al segle XXI.
Fa pocs dies, s'ha fet pública la valoració jurídica per part de la International Trial Watch (ITW), observadors internacionals i nacionals de la Sentència condemnatòria d'autoritats i líders socials catalans (STS 459/2019) , amb el posicionament de moltes entitats defensores dels Drets Humans i denuncien la violació de Drets Humans, especificats en la Constitució (articles 10 i 96) i la fallida de principis penals i processals... arribant a la conclusió que aquesta sentència vulnera Drets fonamentals compresos en el Conveni Europeu dels Drets Humans (articles: 5, dret a la llibertat; 9, llibertat de pensament; 11, dret a la reunió pacífica... entre altres, que afecten tota la població en el seu conjunt.
La història dels Drets Humans demostra que la millor defensa dels drets són els sentiments, les conviccions i les accions de multitud de persones que exigeixen respostes d'acord amb el sentit intern de la indignació que senten davant la injustícia. Una persona és conscient del significat dels Drets Humans quan aquests han estat violats.
El Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 diu: “Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels Drets Humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat”. I l'article 29, 1 diu: “Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat”.
La nota fonamental per donar resposta als grans problemes existents, en la nostra societat occidental, resideix en el respecte dels Drets de les Persones: Drets recollits en la Declaració dels Drets Humans de 1948 i en la Declaració Universal dels Drets de l'Infant de 1989, entre altres Declaracions.
Per tant, com a ciutadans i ciutadanes del planeta Terra hem d'actuar en defensa dels Drets Humans, és el nostre deure envers les persones i comunitats que han sofert la vulneració dels seus Drets.
Som-hi !!!
Isabel Marquès i Amat
Síndica Municipal de Greuges de Terrassa
Terrassa, 10 de desembre de 2019